Dies abans de la obertura

Finalment, la cafeteria Bombay to Barcelona Library Café va obrir portes el 14 d’agost. Un dia ple d’emoció i alegria acompanyat de molta gent que porta aquesta cafeteria al cor des del seu període de gestació. Va ser un d’aquests dies amb els que un torna a creure amb la possibilitat de vèncer tots els obstacles que van apareixent per aconseguir el que es proposa, traient forces que ni tant sols se n’és conscient de la seva existència.

Obstacles n’apareixen sempre, i com no podia fallar, la per-obertura no va ser gens fluida, ans al contrari, ha estat de la mateixa intensitat que la adrenalina i potencia adquirida en quatre viatges amb el Dragon Khan. Els alts i baixos es produïen en una velocitat comparable a la d’una atracció d’aquestes dimensions.

Quedava menys d’una setmana per al gran dia quan van arribar la Ma Antònia i el Carlos, una parella de Figueres que porten un restaurant des de fa 25 anys, i van decidir aprofitar les seves vacances per venir-nos a ajudar en uns moments tant intensos com els que ens anàvem a trobar. Sent conscients de tota la feina que comporta obrir un establiment d’aquestes característiques, van creure molt oportú aterrar a terres Bombaienques per donar-nos els seus savis consells, i sort d’ells! Han sigut unes peces clau durant aquests últims dies. És admirable com una parella, sense conèixer físicament l’Amin, es va involucrar amb el projecte de tal manera, que abans de venir van vendre un centenar de llibres i ens han donant el seu temps de descans personal. La Ma Antònia va conèixer la història a través d’un treball que havia de fer per l’escola oficial d’idiomes ( una exposició oral d’un llibre en angles, i casualment va ser el llibre de l’Amin el que li va cridar més l’atenció d’entre tots els llibres de la biblioteca de l’escola).

Arribada a l’aeroport

Deshumidificador

Donacions vàries arribades des de Figueres

Tornant al que explicava, una setmana abans d’obrir la cafeteria, els únics equipaments que teníem a la cuina eren la màquina de cafè i el mostrador/refrigerador. Confiàvem amb el dissenyador de la cuina en què ens portés tots els restants, ja que des del primer dia ens va dir que no ens preocupéssim perquè ell s’encarregaria d’ells. Li hem anat recordant durant tot el procés de renovació, i just uns 10 dies abans de l’obertura, quan va venir a comprovar que la campana, sistema d’extracció de fums, etc., eren correctes, ens va dir que era massa tard per aconseguir tots els equipaments restants, ja que necessitava com a mínim dos mesos. Us podeu imaginar amb quines cares ens vam quedar tots, fins i tot li vam preguntar on podríem trobar equipaments aquí i la seva resposta va ser: espavileu-vos…

Vam decidir esperar a que arribessin la Ma Antònia i el Carlos per anar a comprar-los, ja que no teníem ni la mínima idea que les característiques mínimes requerides dels equipaments que necessitàvem, tot i que el temps ens anava en contra. El primer equipament que ens arriba es a fregidora, la qual ens la van portar sense cistelles. Encara a dia d’avui, 27 d’agost, més de 10 dies després, estem esperant a que ens les portin, mentrestant n’utilitzem una de nova que vam comprar, tement amb la possibilitat que això pogués passar. El dissabte a la nit, un dia abans de la obertura, ens vam adonar que ens havien estafat perquè només funcionava una de les dues parts. Mentrestant, quatre dies abans, dijous, ens ve l’home que suposadament ens havia de portar una nevera feta a mida, i ens informa que s’han equivocat amb les mides i que l’han fet un cm més ampla, pel qual l’havien de tornar a fer, i a dia d’avui també encara estem esperant a que ens la portin. A això, se li ha de sumar que qui ens va instal·lar el filtre de l’aigua, ens va fer tanta bona feina que només el dia següent, divendres, ens vam trobar tot el terra de la cafeteria inundat (un altre bon exemple de la professionalitat d’aquest país). La Sabina i el Tarahumara es queden a la cafeteria mentre l’Amin, la Ma Antonia, el Carles i jo anem a comprar els fogons, forn, grill, i altres equipaments. A les 5 rebem una trucada de la Sabiya explicant que el fontaner ha petat la sortida de l’aigua, fent sortir un xorro d’aigua disparat cap al sostre i inundant-ho tot altre cop. Els nervis augmenten per moments (crec que m’he tornat més rossa i tot per l’augment de canes) produint tal agitació interna que semblava rosar l’estat taquicàrdic. S’arregla, i tornem a la nit amb tots els equipaments que ens faltaven, ja que a l’endemà havíem de provar temperatures del forn i cuinar per a la per-obertura.

fogons, grill, i altres equipaments

coberteria

Instal·lació del filtre d’aigua “acabada”

Arreglant el mobiliari “fet a mida”

Dissabte al matí, engeguem motors. El terra no estava inundant (uff! finalment un problema arreglat), i es comença a dividir la feina. Mentre l’Anil i el Carlos cuinaven, Sahi, Rajkumar i jo estàvem amb un professional que ens ensenyava com funcionava la màquina de café. Per una altra banda hi havia un tècnic que ens instal·lava el sistema de facturació i comandes que, com de costum, no es va poder instal·lar del tot fins avui ( avui hem descobert que el que aquest “bon” senyor feia era fer veure que treballava mentre una altra persona venia, observava i prenia nota de tot per copiar el disseny de la cafeteria, i quan se l’ha enganxat ho ha arreglat), l’Amin estava ocupat amb periodistes fent entrevistes (en quatre dies va fer al voltant d’unes 20 entrevistes) i anant cap al sud de la ciutat a buscar tots els plats  gots que havien d’arribar el dilluns passat, i de sobte el primer salt de la llum es produeix. El motiu d’això és per la instal·lació elèctrica del local.

Des del primer dia de llogar el local (1 de maig) vam demanar que ens instal·lessin una línia elèctrica de tres bandes, insistint també molt regularment, però tenint resposta nul·la. Ens temíem que passés això, que amb tots els equipaments la instal·lació no fos prou potent com per sostindre’ls tots, i efectivament, va passar. L’Amin va trucar altre cop per a que ens ho vinguessin a instal·lar, i van enviar un noi a buscar un article al diari on mencionava que la obertura era el 14 d’agost (un periodista va escriure sobre el projecte a un dels diaris més llegits de Bombay), ja que no es creien que això fos realitat. Tot i comprovar-ho, s’ho van prendre molt relaxadament i ens ho van arreglar una setmana després. Això vol dir que no hem pogut utilitzar tots els equipaments a la vegada, pel que ens dificultava més el manegament de tot.

Finalment, tot i totes les peripècies, mal tràngols, nervis i suor, el dissabte a la nit a la 1 de la nit, anavem a dormir per llevar-nos a l’endemà a les 6 del matí i acabar de preparar-ho tot. No explicaré  com va ser la obertura amb pels i detalls, ja que semblaria en comptes d’una entrada del blog, la redacció d’un dels capítols de la bíblia, però el que sí que us puc dir és que va ser un dia ple d’emoció i envoltat de gent estimada, que romandrà, per sempre, en la nostra memòria i en els nostres cors.Diuen que val més una imatge que 100 paraules, aquí us en deixo unes quantes: