Els protagonistes de B2BLC

on

I aquí teniu unes petites línies dels nostres protagonistes, dels nostres herois. Dic herois perquè tot i les dificultats que s’han trobat, cada dia arriben a la cafeteria contagiant el seu gran somriure, i dic gran perquè pots veure la vericitat i puresa d’aquest: un somriure que surt del cor.

Gopal: Prové d’una familia que vivía en una carretera de Bombay. Va ser trobat sense família ja que els seus pares van morir i per tant va quedar orfe de pares amb tant sols 6 anys, sense ningú que es fes càrrec d’ell. Des d’aleshores que ha estat vivint a Snehasadan, un orfenat de Bombay, i ara treballa amb nosaltres. Amb 20 anys, el seu somni és ser fotògraf. Se n’ha adonat de la seva necessitat en millorar les seves habilitats de comunicació i treball de cara el públic, i és per aquest motiu que troba interessant treballar amb nosaltres rebent als clients i controlar la caixa. Ara mateix està acabant l’últim curs d’educació secundària, i rebrà classes de suport a la cafeteria.

Rajkumar: Va començar la seva vida en els carrers d’un barri del nord de Bombay, i un cop es va quedar orfe amb tant sols tres anys d’edat, ell,  i un amic seu van agafar un tren cap a Goa. Allà van estar vivint durant uns anys, i aleshores la policia el va trobar i li preguntaren d’on era. Volia tornar a Bombay, aleshores va ser quan va tornar cap a la capital. Va ser trobat per l’orfenat Snehasadan als carrers d’un barri del sud en un estat molt dèbil causat per 20 dies de febre.

Des d’aleshores que viu a l’orfenat i ara vol treballar amb nosaltres per adquirir un perfil professional. La seva afició és la fotografia i ajudar a la gent. “M’agrada molt estar a la cafeteria perquè als altres llocs em tracten com un esclau, i aquí no és el cas. Sempre he volgut ajudar a la gent, i aquí aprenc diferents maneres de fer-ho”. Una de les seves frases que ens ha fet emocionar és: “germà, abans vivía la vida com si fós un animal, i aquí estic aprenent  a viure com un ser humà. No vull tornar a viure com un animal mai més”

Rajkumar

Sairaj: Nascut al barri de Darabi, el Slum més gran de tot Àsia, viu amb el seu pare i la seva madrastra a la mateixa casa on va néixer. Tot i això, l’amor no l’ha acompanyat durant la seva vida familiar, ja que ningú es feia càrrec d’ell. Sempre estava envoltat de drogues i gàngsters, i el seu somni era ser un gànster: “quan era petit veia com passaven els gangsters pel carrer i pensava, que jo també volia ser un gàngster a qui ningú li faltés el respecte, amb poder, i que tothom m’admirés. El meu únic interés era fer diners, diners i més diners, i aprenia a ballar breakdance per impressionar als altres. Sempre pensava de quina manera podria actuar per a què els altres es sorprenguéssin.

Ara que he conegut a l’Amin tot això ha canviat, quan ballo, ballo perquè m’agrada, perquè em surt del cor i disfruto ballant, i ja no vull ser un gàngster. Volia ajudar a l’Amin a fer realitat el seu somni, i ell em va oferir feina. Aquí he trobat amor i recolzament” Ara està estudiant literatura anglesa a la universitat perquè li agrada molt la poesia. Combina els seus estudis amb la cafeteria i amb el seu hobby de rapejar i ballar breakdance, ja que també assisteix a competicions de nivell nacional.

Sahiraj

“Overflowed with love, feelings are expanding like universe day by day, getting limitless, vocubalaries have finished, how can I express? Thank you thank you thank you even that’s not enough, what should I do, m soo clueless, what I was supposed to be, what I supposed to think, where I supposed to be, life Is full of surprises, life is unpredictable, where the kid of Dharavi,use to be, now working in a cafe with beautiful souls, what a big treasure I got, such a big treasure that money don’t have a access to it. Nooo words just feelings are getting huge and huge. Bombay to Barcelona thank you soooo much.shabana my sister my love thank you soo much,amin bhai, khusbu Didi, Anil, Raj Kumar, Sabiya Didi my sweetheart mother, and everyone thank you soo much”.

Anil: També originari dels carrers de Bombay, va ser adoptat per l’orfenat Snehasadan i va començar la seva trajectòria com a cuiner. Estudiar no era el seu fort, en canvi, cuinar l’apassionava. Després d’escollir entre vàries opcions, es va decantar cap al món de la pastisseria. Va estudiar en una escola de cuina i ha anat treballant en diferents llocs, entre ells, a la cuina de l’hotel més luxós de Bombay. Tot i això, acabava deixant les feines perquè sempre ha estat tractat com un esclau. No estaba segur de treballar a la cafeteria al principi, i treballava a dos llocs a la vegada. Un cop va veure que tenia la llibertat de crear i experimentar plats i postres nous, i que tothom era tractat per igual, no va tardar ni tres dies en deixar l’altra feina i dedicar-se únicament a la cafeteria.

anil

Khusbhoo: Amb tant sols 3 anys, va pujar a un tren i es va perdre. Son pocs els records que té, però recorda viure al costat de les vies del tren, en una estació. Anys després, alguns paratges li han resultat familiars, pels quals endevina que és d’un barri de la part sud-est de Bombay (Bhandra). També va ser acollida per l’orfenat Snehasadan, i el seu somni era ser dissenyadora de moda. Ha anat treballat per a diferents companyies, fins que l’any passat va tenir la oportunitat de viatjar amb l’Amin cap a Europa, on va visitar escoles de disseny i dissenyadors de Catalunya, França i Malta.

Un cop va tornar, uns dissenyadors de Malta li van anar demanant feines i ella els hi enviava des de la Índia, fins que finalment li van oferir un programa de pràctiques remunerades a la seva empresa, durant tres mesos. Recentment ha tornat, amb un coneixement més intents dels món del disseny, i ara exposa els seus vestits a la cafeteria per poder-los vendre, aportant únicament un 10% del preu del vestit a la cafeteria per ajudar amb les despeses del manteniment d’aquesta.

khusbhoo

Mohammed

És la última incorporació a l’equip. Fa tant sols una semana es trobava a l’estació de trens de Dadar (Mumbai) amb 60 rúpies (menys d’un euro) decidint si tornar cap a Delhi, d’on és originari, i començar del no res altra vegada, o anar cap a la cafetería en busca d’ajuda. Finalment va optar per venir, i després de sentir la seva historia, va formar part del projecte. Des de ben petit es quedà orfe de mare, i el seu pare no sabia com fer-se càrrec d’ell ni de transmètre-li amor paternal. Aquest, al cap de mesos, es va casar amb una altra dona la qual no tenia cap interés amb ell, així que a causa de l’odi rebut va decidir escapar-se i pujar a un tren.

Després de viatjar vàries hores no sabia com tornar i va arribar a la ciutat de Mumbai. Ha viscut moltes experiències ben dures per un nen de menys de 10 anys, des d’acollida per fer de servent, maltractaments,  abandonaments, i fins  tot innundacions catastròfiques. Va viure a l’orfenat de Snehasadan, i després es va posar a treballar. Li encanta la cuina, i ara a la cafetería se’l veu feliç. És molt bon treballador, i és tant l’agraïment que mostra, que vol aprendre a fer de tot i millorar. És una persona molt madura i amb molt bon cor.

mohammed

 Sabiya

És la germana de l’Amin, i com ell, la seva vida no ha estat gens fàcil. Amb tant sols 15 anys el seu esperit maternal es va despertar forçosament, i des d’aleshores, que no l’ha volgut deixar fins a convertir-se en una marassa que es preocupa de tothom, i s’assegura que tots reben l’amor i aliment bàsic per sobreviure. Tots els altres nois se l’estimen com si fós la seva propia mare, i a la cafetería s’encarrega de cuinar tota la part salada. Menjar típic indi, snacks, sándwich… No et cansaràs de llepar-te els dits, ja que el seu menjar es podría dir que és impossible de superar en qualitat.i gust.

sabiya

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s