Horror tràmitus

Ja fa dues setmanes que he arribat a Bombay, i encara avui no puc dir que sóc totalment “legal” al país. Soc una espècie de “sin papeles”, no ho hagués dit mai (però tranquils, que aviat es solventarà).Tot i haver fet mans i mànigues per poder fer tot aquest tràmit de forma eficaç i sistemàtica, ha sigut una “misión imposible”. Ara ja m’ho he començat a aprendre: a la Índia, per molt eficaç i ràpid que vulguis ser, ja et pots anar prenent tes sentat i armar-te de paciència perquè aquests termes, aquí, o bé no existeixen o bé he de fer una reestructuració del significat d’aquesta paraula adaptant-la al context on estic vivint. En fi…

Que si papers del lloc de feina, que si papers del lloc de 5478023-businesswoman-in-her-office-and-flying-paper-sheets-Stock-Photoresidència, proves de verificació, sol·licituds… Ja sabia quins papers necessitava per a poder-me registrar a estrangeria perquè l’altra vegada vaig haver de passar per el mateix procediment. Així doncs, m’asseguro que ho tinc tot, comprobo que la documentació demanada es la especificada a la seva web  i  al seu aplicatiu. Bé, l’aplicatiu també ha sigut un altre mal de cap, ja que has d’introduir un questionari d’unes dues pàgines sobre la teva informació personal (que si portes tatuatges, religió familiar, color d’ulls, alçada, etc.) i pujar tots els documents a declarar i a portar a l’oficina (factures elèctriques del lloc llogat, passaports, sol·licituds per part del llogater i de l’empresa…). Tots aquests documents havien de tenir una mida  i un pes en concret, i  em va requerir ni més ni menys que un dia i mig per pujar-los tots a l’aplicatiu, ja que la conexió a internet és molt intermitent (parlem de conexió i desconexió en qüestió de segons).

Aconegueixo reunir tots els papers després de 8 dies de la meva arribada. Demano hora per
anar a estrangeria i me la donen al cap de dos dies. Em presento allà, i quan dono tots els papers em diuen que em falta la verificació del lloc de residència per part de la policia. Em vaig quedar a quadros. Com podia ser? Tinc tots els papers que hi havia especificats, i de sobte em deixen anar tot bordant: No police verification form, no permission. Go home.

En aquell moment em va tocar tant la fibra que li vaig cantar les quaranta, ja que aquest paper no estava especificat enlloc. En acabar me n’adono que havia aixecat molt el to de veu perquè tothom m’estava mirant. La paraula merda la vaig veure de cop dins al meu cap, com si tingués un cartell lluminós intermitent que m’impregnava de preocupació per tot el cos. Si els hi dona la gana, et poden fer tornar cap al teu país. Torno a mirar el treballador gairebé amb els ulls tancats i preparant-me per una resposta no precisament agradable, però me n’adono que aquest baixa el cap i em diu, molt bé, et donarem un permis de curta durada. Em va fer passar a una altra sala on van registrar tots els meus documents (fent-me esperar, ja que als indis treballadors en l’àmbit públic els agrada molt això de fer esperar a la gent mentre estan passant el temps), i vaig sortir amb un permís de residència de dos mesos (podria haver estat pitjor). Necessito el paper de la policia per poder registrar-me correctament. Doncs bé, avui ja he conseguit aquest preuat paper. Et demanen tots els documents que puguis tenir i més a tot arreu i per a qualsevol tràmit.

Parlant de tràmits…shutterstock_110932313-340x213 Això m’ha fet recordar que des que es va llogar el local estem encara en tramitació de llicènsies per la cafeteria-biblioteca. Primer ens van dir que en una setmana ho tindriem tot, i sense cap problema, abans de acceptar el contracte (qui ens fa les llicències és el mateix agent immobiliari que ens va trobar aquest local). Quan ja vam acceptar el contracte amb el local, l’agent se n’adona que tindrem alguna complicació i que clar, aquests tràmits extra tenen un cost. Acceptem i continuem, total, ja teniem el contracte signat i els diners entregats. Un cop les obres estan mig fetes, l’agent es torna a passar pel local i diu que aquest lloc no té possibilitats de tenir llicències, i que no hauríem d’haver-lo triat, que serà molt difícil poder-lo tirar endavant i que faria tot el possible… Finalment, ens ha acabat dient que tindrem totes les llicències un cop fem la obertura i els oficials que les concedeixen passin i ens donin el vist i plau. A darrere de tot això ja us dic que només hi ha un interès comú, i aquest és el de fer tants calers com sigui possible.

Horror tràmitus: procés feixuc, llarg, farragós i tocacollons total pel qual hom ha de passar per fer qualsevol tràmit a la Índia. Ni el ioga et servirà per alleujar-te.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s