Cafeteria biblioteca #B2BLC en construcció

Ja fa un mes que vam obtenir les claus i són molts els avenços que hem anat fent, tenint en compte la lentitud i ineficiència amb què es treballa en aquest país.

Primer de tot, ens volíem posar mans a la feina ja des del primer dia, l’1 de maig, però no vam començar a fer res fins el dia 10 perquè el propietari encara tenia totes les coses a dins. Una setmana després de tenir les claus, en el local encara s’hi canviaven rodes i tot romania al seu lloc, com si mai s’hagués firmat un contracte amb ells. Finalment ho van treure tot, els paletes vam començar a picar les parets, i aleshores ens vam trobar el local  estava en unes condicions lamentables. A sobre del sub-sostre hi havia tota una instal.lació metàl.lica que “sostenien” el cablejat elèctric, però els ferros estaven tan rovellats que tenien moltes parts menjades i es doblegaven. Els pilars, en només donar un copet petit, es desfeien… sí sí, els pilars!

Mentrestant, uns professionals ens han dissenyat la cuina per tenir-la sota legalitat (metres quadrats mínims, ventil.lació, sortides d’emergència, etc.). Els paletes, en comptes d’avançar feina i deixar tot el local nuu, s’ho prenien en molta calma. Primer ens deien que era perquè no sabien el disseny de la cuina, i després, quan ja el sabien, es passaven mes hores al telèfon que amb la pica a la mà. Havíem de construir un lavabo nou i la barra de servei, i en comptes de treure les rajoles primer, ho van construir a sobre i  sense seguir les indicacions del plànol donat pels professionals, per la qual cosa, s’ha hagut de tirar i construir-ho de nou. A no ser que estiguis allà al local amb actitud de vigilant, els treballadors es passen més estona d’esbarjo que fent feina.

Pel que fa a les llicències, també hem tingut problemes. Vam llogar el local perquè suposadament era comercial. Doncs bé, el local està format per dues parcel.les,  una és comercial i l’altre residencial. Això significa que hem de fer més paperassa, i per tant, més suborns a pagar… La instal·lació elèctrica s’està fent totalment nova, ja que no és prou potent per suplir tots els electrodomèstics i llums a utilitzar, i així anem sumant.

L’assessorament costa molt trobar-lo. Hem fet venir uns “especialistes” en il·luminació, i en demanar consell, la seva resposta s’ha conformat en: nosaltres només posarem els llums que ens diguis, no et podem aconsellar (segurament perquè no tenen el coneixement, o les ganes…).

Cada dia apareixen dificultats noves, et lleves sabent que alguna sorpresa o altra vindrà, normalment portant més aviat un altre mal de cap que no pas una alegria. Alguns filets de llum es deixen veure, i ajuden a que els ànims no es decaiguin. Hi ha gent molt maca que ha vingut a donar-nos consell, i fins i tot una dona que ha de marxar de Bombay ens ha ofert agafar tot el que ens pugui anar bé del seu pis (tenim totes les cadires cobertes ara), gent que continua recolzant el projecte, que ens envia ànims, que treballa des de altres llocs com una arquitecta que està en contacte amb l’Amin dia sí dia també des de Londres, etc.

Tot i les dificultats, les ganes continuen, i l’esperit de tirar això endavant és més fort que no pas els inconvenients. El tenim molt a prop ja, moltes són les emocions que es barregen, il·lusió, impaciència, lluita, impotència, decepció, alegria… Un conjunt d’emocions intens i ric amb tota lògica, ja que provenen d’un projecte de la mateixa complexitat.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s