L’escola Sagrat Cor El Vendrel col·labora amb el projecte Bombay to Barcelona Library Café

Ara no fa ni una setmana que he tornat de casa a Bombai. Vaig haver de venir per uns assumptes personals urgents, pel qual no vaig avisar a ningú que venia uns dies a la meva estimada terra Penedesenca. Arribava en diumenge al migdia, així que després de recuperar-me del jetlag, el dilluns al matí en despertar-me em vaig sentir com a que no em podia quedar a casa. Havia tornat a la meva terra, i era un dilluns, pel qual el meu cos em demanava anar altre cop a l’escola a les 10:30, com m’era habitual abans de marxar. 

Així doncs, sense pensar-m’ho dues vegades, vaig agafar el cotxe i a les 10:30 em vaig plantar a l’escola. Quin matí més bonic, energètic i emotiu! Tan sols obrir la porta, la Loli i l’Anna Torrens estaven a recepció i van començar l’onada d’abraçades. A partir d’aquí tothom amb qui m’anava trobant, mestres, alumnes i personal m’anaven donant la benvinguda amb cares de sorpresa i somriures d’orella a orella. Em preguntaven tots com m’anava per Bombay, em comentaven que em seguien pel blog, i mostraven molt d’interès per projecte i l’escola on estic treballant.

Dies com aquests no són habituals, però et donen una immensa quantitat d’afectivitat, positivisme, satisfacció i tendresa que m’enforteix les meves energies de tirar endavant i seguir el que estic fent per molt de temps. Sí que trobo a faltar l’escola, però no es una enyorança negativa, que em reté, sinó que és una enyorança que em fa sentir molt i molt afortunada de les grans persones que m’he trobat en aquest gairebé 5 anys, i que m’han ajudat a formar-me com a professional, pero especialment, com a persona HUMANA. He de reconèixer, que el Sagrat Cor és una GRAN escola, i estic molt orgullosa de tothom que hi forma part i d’haver format part d’ella. Em sentia tan i tan bé, que vaig repetir la visita dos dies més, em sentia com “a casa”.

Una altra grata sorpresa que vaig rebre de l’escola, va ser que van organitzar un esmorzar solidari per col·laborar amb el projecte Bombay to Barcelona Library Café. Aquest consistia en que els alumnes podien comprar una xocolatina a un preu mòdic d’un euro, i tots els diners recol·lectats, han estat destinats per el projecte. Estic molt i molt contenta que l’escola ens vulgui ajudar a fer aquest somni realitat. Fer la feina ben feta a la Índia és tot un repte, així que cada ajuda que ens arriba per nosaltres és un regal caigut del cel!

Per aquells que encara no saben de què tracta el projecte, us faig una breu explicació. Volem obrir una Biblioteca cafè la qual serà portada per nois i noies del carrer que han estat acollits per l’orfenat Snehasadan durant la seva infantesa, però que un cop arribats a la majoria d’edat, han hagut de marxar per deixar lloc a altres nens del carrer. D’aquesta manera, s’evitarà que alguns hagin de tornar a viure al carrer, i se’ls donarà una oportunitat d’inserció laboral.

En aquesta Biblioteca cafè s’oferirà un batut de xocolata, una galeta, o un got de llet a un preu accessible a aquells nens del carrer que no tenen la sort de tenir una llar. Els aliments bàsics, molt sovint tenen un preu extremadament car si el comparem amb el seu preu de cost, per tant, es facilitarà l’accés d’aquests nens als aliments bàsics. De la mateixa manera, tots aquells que tinguin inquietuds educatives podran tenir accés a llibres, i es realitzarà una borsa de treball on es podran penjar ofertes de feina, per tant, es donaran més oportunitats a joves amb dificultats d’inserció laboral. Una cafeteria biblioteca on tothom, sense importància de classe social o casta, pugui entrar i es pugui permetre prendre alguna cosa, per molt bàsica que sigui. Volem evitar la selecció de clients per motius econòmics, volem crear un lloc sense desigualtats i accessible per a tothom.

El dia 1 de maig, després de buscar durant mesos, vam signar un contracte de lloguer amb un preu “decent” i amb unes condicions “acceptables”. Diem decent, ja que el seu cost mensual és de 60.000 rupies (900 euros) i no té gaire més de 40 metres quadrats, però té connexió d’electricitat i aigua, i lavabo. Us semblarà mentida, però en un país on els sous oscil·len entre les 20.000 (250 €) i 45.000 rúpies (590€), la majoria dels establiments rondaven els 1700 euros mensuals. Així doncs, finalment podem dir que ja tenim el projecte en marxa! Avui hem començat amb les obres, ho hem de fer tot de nou, però calculem que en uns dos mesos podrem fer la obertura.

 

Moltes i moltes gràcies, escola Sagrat Cor, per voler col·laborar amb aquest projecte que em té el cor segrestat, i a la vegada, moltes i moltes gràcies per omplir-me’l de tanta i tanta tendresa i felicitat!

Una abraçada!

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s