El projecte arriba a Assam (nord-est de la Índia)

Són les 4 del matí, em llevo per a anar a l’aeroport de Mumbai. Ahir divendres vaig trobar uns vols barats cap a Guwahati, i com que l’Amin està allà per raons del projecte, em vaig decidir i vaig comprar el bitllet. Agafo un rikshaw i de camí me n’adono que el bitllet especifica : Chatrapati Shivaji International Airport. Com que agafo un avió cap a una destinació nacional, havia obviat que havia d’anar a la terminal de vols nacionals, però en veure això vaig voler comprovar-ho fent una trucada a la companyia, ja que la terminal de vols internacionals està agafant cada cop més vols nacionals degut a les seves grans dimensions. Em confirmen que he d’anar a la terminal de vols nacionals, així doncs, continuo amb el trajecte.

Agafo el vol a les 7:30 el qual arriba a Guwahati a les 10:30, sense cap interrupció i/o entrebanc. L’Amin m’està esperant a fora de l’aeroport amb una Royald Enfield (moto) que li ha deixat un dels estudiants del campus universitari. Resulta que l’Amin ha estat convidat a fer una xerrada per l’Anual Day organitzat pels estudiants del col·legi d’enginyers de la universitat d’Assam, que es va dur a terme el dia anterior. Avui encara hi ha exhibicions diverses i concerts programats, i l’Amin serà entrevistat pels alumnes de la universitat. Així doncs, pujo a la moto amb la maleta grossa a les cuixes, i arribem al campus universitari on estem allotjats en una guesthouse (un tipus de bungalow molt senzill). El campus és com una ciutat universitària de casetes petitetes fetes amb formigó i fusta per a allotjar els estudiants, enmig de la natura, entre les muntanyes. Un riu travessa tot el campus, el qual destaca per la seva tranquil·litat, aire fresc, i espai. M’instal·lo a l’habitació i me’n vaig amb l’Amin i dos estudiants (els organitzadors de totes les activitats) a visitar la universitat.

Arribem al saló d’actes on es duen a terme les xerrades, i tant sols arribar, una mestra de la universitat rep a l’Amin càlidament, ja que havia assistit a la seva xerrada. Vaig poder veure en els seus ulls el respecte i la tendresa cap a ell, i ens convida a trobar-nos per dinar. Sortim de la sala i una estudiant va directa cap a l’Amin per comunicar-li la seva admiració “és la millor xerrada que he assistit mai, totes les altres són molt interessats, però admiro la teva superació, determinació, i la teva forma de veure el món. Ets tot un exemple a seguir, i el teu discurs conté el missatge més fort i penetrant que he sentit fins ara” són algunes de les paraules que li va transmetre.  Tots els alumnes que ens vam anar trobant li mostraven molt de respecte i admiració, el denominaven per “sir” i quan arribava als llocs li oferien els millors llocs i facilitats, però ell, molt modestament, ho rebutjava ja que no volia tenir cap privilegi. No escric això per donar-li aires d’importància, sinó per a que pugueu entendre com les classes socials juguen un paper molt important. A ell, per haver fet la conferència, a qualsevol mestre per la seva posició social, i a mi, per ser “estrangera”, s’aixecaven de les seves cadires i ens les oferien. Els mestres simplement s’asseien, ja que els aires de superioritat són una realitat en la societat índia, i els alumnes es sorprenien i no es podien creure que nosaltres no volguéssim agafar aquests seients, perquè ens sentim iguals que ells.

 1915771_694771070665617_3468093833292111515_n

Després de dinar anem a una exhibició de motos, on tres professionals fan acrobàcies d’alt nivell de dificultat, i que més d’una vegada em deixaven amb la pell de gallina i amb el patiment dins del cos per la possibilitat de fer-se mal. Motoristes que mentre feien cercles amb la moto utilitzant els frens estaven dempeus sobre el seient, o que feien salts amb la moto amb tot el cos a fora i recolzant-se a la moto amb només un peu… gallina de piel! En acabar l’acte, ens dirigim a la guest house ja que uns estudiants venen a fer una entrevista a l’Amin. El graven amb la càmera, i en acabar, tenim tarda lliure! Així doncs, agafem la moto i anem cap a la ciutat.

No teníem ni idea de què anar a veure, i després de donar tombs amb la moto, ens trobem amb un riu immens on senzills pescadors feien la seva feina. Aquest riu té una illa al mig on hi ha el temple més petit de la Índia (crec), i alguns lloguen barquetes per anar cap allà (no va ser el nostre cas). El riu és inmens i molt bonic! La llàstima és que no es té cura d’aquest lloc, ja que la brossa es dipositada allà, com a tot arreu del país. No es té consciència de conservació del medi ambient. Una dona carrega dues garrafes d’aigua buides, i les emplena d’aigua bruta provinent del riu. Hi ha algunes xarxes per pescar i algunes barquetes de pescadors que cuinen el seu sopar per després dormir en el seu llit entre aigues, i a la superfície, els venedors de peix fresc.

M’encisa la tranquil·litat i el respecte de les persones d’aquesta zona. Totes desprenen aires d’humilitat i senzillesa, i en cap moment m’he sentit com un euro amb potes esquivant els estafadors afamats de diners, sensació molt comuna en les zones turístiques del país. La falta de turisme m’és confirmada quan un jove s’apropa cap a mi i em demana omplir un formulari. És un estudiant de turisme, i investiga els motius del poc turisme de la zona. La poca publicitat i la llunyania als aeroports internacionals són els motius principals, però li demostro la meva satisfacció cap a aquest fet, ja que el turisme corrompria la zona i l’encant es perdria completament.

A la nit tornem, es trobem amb uns quants alumnes del campus a la zona de concert, i anem a dormir aviat ja que a l’endemà ens espera un dia de viatge amb moto per les muntanyes de camí cap a Shilong!.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s