El progrés del negoci educatiu

Deixeu-me que us expliqui com funcionen les escoles en aquest país. Ja d’entrada hi ha tres tipus de currículum diferents, el currículum internacional ( IGCSE/IB Programme) el nacional (  CBSE/ICSE board) i l’estatal, i com bé us podeu imaginar, la qualitat de l’educació va relacionada amb el seu cost.

Per una banda, les escoles internacionals són les que estan considerades de més qualitat, i formen part d’una organització sense ànim de lucre fundada a Suïsa, i actualment repartida per 141 països amb més de 3000 escoles. L’objectiu principal de la qual és oferir una educació digna i de qualitat “accessible” a tot el món. Em sento obligada a matitzar la paraula accessible, ja que de moment la quota annual d’un alumne de llar d’infants és d’uns 6.500 € . Teòricament, en un futur s’obrirà les escoles a la població sense recursos, i es justifiquen així els preus actuals tan alts Són les que tenen més fama, i a Bombay estan sortint com bolets des de fa 5 anys. Estan considerades com les que ofereixen més qualitat, ja que es poden permetre obtenir molts recursos, tant materials com humans. Dic humans perquè en una de les escoles on he estat entrevistada, hi havia dos ascensors amb un treballador que estava sempre a dins per marcar el pis on volíes anar.

Les classes no són de més de 20 alumnes, intenten tenir un màxim de 15 per aula, i en moltes classes, sobretot les de infantil, hi ha mínim dos mestres. No cal dir que els mestres que venen de fora estan molt ben valorats, i actualment, en tenir l’espanyol com a una de les llengües estrangeres a estudiar dins del seu currículum, els mestres nadius estem molt buscats. Si no teniu feina i us voleu embarcar en una aventura, aquí a Bombai trobareu feina segur, som diamants preuats.

A nivell material, no cal dir que totes les aules tenen pissarres digitals, hi ha aules de dansa amb miralls, aules de música amb bateries, 10 guitarres, 10 teclats, i infinits recursos instrumentals més, laboratoris amb assistents de laboratori, uns 40 ordinadors que es disposen com a préstec per si algun alumne es deixa el seu a casa (perquè tots els alumnes disposen d’un ordinador, la majoria apple, ja que es realitza tot TOT telemàticament)

Després vindrien les escoles nacionals (CBSE/ICSE board). Estan considerades d’un nivell mig, i el preu d’aquestes és més accessible. El número d’alumnes és molt més alt, entre uns 40 i 50 alumnes per aula, i els recursos són normals. Moltes d’aquestes estan portades per congregacions religioses, però n’hi ha d’altres nacionals i/o regionals (escoles punjabis, hindús, maharastran, etc.).

Per últim vindrien les escoles estatals. Aquestes són les que ofereixen una educació més bàsica, i són les que estan en poblets o per a persones sense recursos. El nivell d’aquests alumnes és molt baix i escassament tenen recursos pedagògics, estructurals, i humans.

Totes les escoles segueixen el sistema educatiu anglès. La primària està compresa dels 6 als 11 anys i es denominen com a graus (grade 1- 5). La secundària està compresa dels 11 als 16 (grade 6 to 10), i després hi ha un tipus de batxillerat denominat de diferents maneres (Diploma programme, Bacceleraute, etc.) que són els graus 11 i 12. En acabar aquesta etapa, tots els alumnes han de realitzar un examen per poder accedir a la universitat, sense importar el tipus d’escola on han estudiat. Finalment, tots passen per el mateix examen, però queda demostrat que les escoles internacionals obtenen, injustament, resultats més alts.  Les diferències entre escoles són exagerades, la visió de l’educació esdevé de negoci, i aquí els diners condicionen totalment el futur de les noves generacions.

 

 

Anuncis

One Comment Add yours

  1. Fx Vilar ha dit:

    Molt ben fetes aquestes pinzellades del sistema educatiu. Segueix explicant coses per als que et seguim. Una forta abraçada des de Calafell.

    Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s